915
any
Tipus | any |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 915 (cmxv) |
Islàmic | 302 – 303 |
Xinès | 3611 – 3612 |
Hebreu | 4675 – 4676 |
Calendaris hindús | 970 – 971 (Vikram Samvat) 837 – 838 (Shaka Samvat) 4016 – 4017 (Kali Yuga) |
Persa | 293 – 294 |
Armeni | 364 |
Rúnic | 1165 |
Ab urbe condita | 1668 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle ix - segle x - segle xi | |
Dècades | |
880 890 900 - 910 - 920 930 940 | |
Anys | |
912 913 914 - 915 - 916 917 918 |
Esdeveniments
modifica- 28 de maig: Al-Qáïm, fill del fatimita Ubayd-Al·lah al-Mahdí, torna a Raqqada després del seu fracàs contra Egipte.[1]
- Els barbarescos prenen a l'assalt la ciutat de Gallipoli. Serà recuperada per l'exèrcit romà d'Orient l'any 945.
- Primavera: el Papa Joan X organitza una lliga italiana contra els sarraïns, presidida per Berenguer I d'Itàlia. L'estrateg romà d'Orient de Longobardia, Nicola Picingli, envia les seves galeres sobre Nàpols i força la ciutat i les seves veïnes a trencar la seva aliança amb els àrabs.[2]
- Juny: els barbarescos musulmans, que s'han instal·lat en massa al llarg de Garigliano, són assetjats durant tres mesos, una flota romana d'Orient remunta el riu per impedir els seus vaixells d'escapar-se.[3]
- Agost: batalla de Garigliano. Victòria important del papa Joan X i del senador Teofilacte sobre els sarraïns. Els supervivents sarraïns han d'abandonar la seva base.[4]
- 16 de setembre:[5] Guy esdevé marquès de Toscana a la mort del seu pare Adalbert, sota la regència de la seva mare Berta de Lotaríngia.
- Vratislau I regna a Bohèmia (fi l'any 921).[6]
- Arribada a l'estepa d'Ucraïna dels petxenegs, poble turc que s'alia a l'Imperi Romà d'Orient.[7]
Naixements
modifica- Guillem II d'Aquitània
Necrològiques
modificaReferències
modifica- ↑ Heinz Halm. «The empire of the Mahdi, Partie 1, Volume 26 BRILL», 1996.
- ↑ Peter Partner. «The lands of St. Peter : the Papal State in the Middle Ages and the early Renaissance». University of California Press, 1972.
- ↑ Louis, Bréhier. Albin Michel. Vie et mort de Byzance,.
- ↑ Charles-François Chevé. «Dictionnaire des papes J. P. Migne, 1857».
- ↑ Angelo Baiocchi, Simone Albonico. «Storici e politici fiorentini del Cinquecento». Ricciardi, 1994.
- ↑ Michel Rouche. «Baptême de Clovis, son écho à travers l'histoire». Presses Paris Sorbonne, 1997.
- ↑ Jean-Claude Polet. «Patrimoine littéraire européen». De Boeck Université, 1992.