349 aC
any
El 349 aC va ser un any del calendari romà pre-julià. En temps de la República i de l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Camil i Cras (o, més rarament, any 405 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). L'ús del nom «349 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 349 aC (cccxlix aC) |
Islàmic | 1000 aH – 999 aH |
Xinès | 2348 – 2349 |
Hebreu | 3412 – 3413 |
Calendaris hindús | -293 – -292 (Vikram Samvat) 2753 – 2754 (Kali Yuga) |
Persa | 970 BP – 969 BP |
Armeni | - |
Rúnic | -98 |
Ab urbe condita | 405 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
Dècades | |
370 aC 360 aC 350 aC - 340 aC - 330 aC 320 aC 310 aC | |
Anys | |
352 aC 351 aC 350 aC - 349 aC - 348 aC 347 aC 346 aC |
Esdeveniments
modificaImperi Persa
modifica- Mentor de Rodes va fer un gran servei al rei de Pèrsia Artaxerxes II en la guerra contra el faraó rebel Nectabeu II d'Egipte i quan s'acaba la guerra aquest any, el rei persa ofereix a Mentor el comandament de les forces contra els sàtrapes rebels de l'Anatòlia.[2]
Antiga Grècia
modifica- Olint, a la península Calcídica, resisteix els atacs de Filip II de Macedònia. Rep l'ajuda d'Atenes, i Demòstenes fa tres discursos polítics (les Olintíaques), que aconsegueixen més suport per a Olint.[3]
- Cares, estrateg atenenc, és nomenat general dels mercenaris enviats per Atenes en socors d'Olint, però sembla que té una actuació molt limitada i el comandament passa a Caridem.[4]
Antiga Roma
modifica- Luci Furi Camil i Api Claudi Cras són elegits consols romans.[5]
- L'any anterior (350 aC) Furi Camil va ser nomenat dictador per tal de dirigir els comicis, i es va oposar al nomenament de cònsols plebeus. El senat, agraït, aconsegueix que sigui elegit cònsol aquest any, i Camil tria per col·lega a Api Claudi Cras. Però quan Cras es prepara per la guerra contra els gals, es mor. Camil queda com a cònsol únic, i dirigeix la guerra. Deixa dues legions per protegir la ciutat i les altres vuit les reparteix entre ell mateix i el pretor Pinari Natta que havia de protegir la costa contra els pirates grecs que en aquest moments infestaven el Latium. Amb les seves 4 legions Camil derrota els gals i els empeny cap a la Pulla.[6]
- Marc Valeri Corvus, magistrat romà, és tribú militar a l'exèrcit del cònsol Luci Furi Camil en la campanya contra els gals. Segons la llegenda, abans de començar la batalla, un dels guerrers gals, de mida gegantina, desafia als romans a lluitar contra ell en combat singular i Valeri Corvus accepta. Mentre s'aproximen l'un a l'altre un corb va a parar al seu escut i quan el gal ataca, el corb aixeca el vol cap a la seva cara moment que Valeri aprofita per travessar-lo amb l'espasa. A la batalla que segueix els gals són derrotats.[7]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 52
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Demòstenes, XXI, 12
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 53
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 24
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 25-26
- ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita, VII, 26, 1-5