1848

1848
Tipus	any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en dissabte
Altres calendaris
Gregorià	1848 (mdcccxlviii)
Islàmic	1264 – 1265
Xinès	4544 – 4545
Hebreu	5608 – 5609
Calendaris hindús	1903 – 1904 (Vikram Samvat); 1770 – 1771 (Shaka Samvat); 4949 – 4950 (Kali Yuga)
Persa	1226 – 1227
Armeni	1297
Rúnic	2098
Ab urbe condita	2601
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ; Obres
Segles
	segle xviii - segle xix - segle xx
Dècades
	1810 1820 1830 - 1840 - 1850 1860 1870
Anys
	1845 1846 1847 - 1848 - 1849 1850 1851

Esdeveniments

La Benedicció del tren, (segle xix), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.

Països Catalans

28 d'octubre, Província de Barcelona: S'inaugura la primera via de ferrocarril a l'Espanya peninsular que uneix inicialment Barcelona amb Mataró. En aquells moments és el segon d'Espanya (el primer es va fer a Cuba) i el primer de la península.

Palma: Es funda l'Acadèmia Balear de Ciències i Lletres.

Resta del món

2 de febrer, Guadalupe Hidalgo, Mèxicː tractat que posa fi a la guerra entre els Estats Units i Mèxic. Comporta la cessió als primers de Texas, Nou Mèxic i l'Alta Califòrnia.^[1]
21 de febrer, es publica a Londres, en alemany, el Manifest Comunista, escrit per Karl Marx i Friedrich Engels.^[2]
5 de març, París, França: nomenen Louis Antoine Garnier-Pagès ministre de Finances.^[3]
15 de març, Budapest, Imperi austríac: Sándor Petőfi hi llegeix el seu poema Nemzeti dal (Cant Nacional), que desencadena la revolta contra l'ocupació austríaca.
26 de març, Madrid: Aixecament republicà sufocat per Francisco Alejandro Lersundi y Ormaechea^[4]
27 d'abril, París (França)ː S'aboleix definitivament l'esclavitud a França.^[5]
19 de juliol, Seneca Falls, Estats Units: s'hi reuneix la primera Convenció dels Drets de la Dona.^[6]
10 de desembre, Lluís Napoleó fou escollit President de la República francesa,amb el 75% dels sufragis.^[7]
Els Estats Units d'Amèrica vencen la Intervenció Nord-americana a Mèxic
Es funda la Parròquia de Bienville dins de l'estat estatunidenc de Louisiana.
Primavera dels Pobles coneguda com a Revolució de 1848, onada revolucionària d'àmbit europeu.
Es publica el Manifest Comunista

Naixements

Països Catalans

14 de maig, Barcelona: Mercè Abella, actriu catalana de l'últim terç del segle XIX (m. 1924).
24 de juny, Valls, Alt Campː Maria Güell i Puig, religiosa fundadora de les Missioneres Filles del Cor de Maria (m. 1921).^[8]
8 de setembre, València: Constantí Llombart, escriptor valencià i activista valencianista.
13 d'octubre, Sabadell, província de Barcelona: Eduard Brossa i Trullàs, cartògraf català.
25 de novembre, Barcelona: Josep Elias i de Molins, polític, advocat i economista català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica (m. 1928).
26 de desembre, Barcelona: Ignasi Ferrer i Carrió, gramàtic i escriptor català (m. 1903).
València: Ramon Alorda Pérez, pintor realista especialitzat en aquarel·la i en pintura sobre ceràmica.^[9]

Resta del món

13 de gener, Merseburg: Richard Eilenberg, compositor alemany.
5 de febrer, París, França: Joris-Karl Huysmans, escriptor francès (m. 1907).
9 d'abril, Oldenburg: Helene Lange, política, pedagoga i feminista alemanya (m.1930).^[10]
10 d'abril, Tilly, Sant Prist de Murat: Hubertine Auclert, militant feminista francesa (m.1914).^[11]
2 d'agost, Dechtice: Josephine Amann-Weinlich, pianista, violinista, directora d'orquestra i compositora austríaca, fundadora de la primera orquestra femenina d'Europa (m. 1887).^[12]
14 d'agost, Dublínː Margaret Lindsay Huggins, astrònoma (m. 1915).^[13]
15 de juliol, París (França): Vilfredo Pareto, economista i polític italià, sobretot conegut per la teoria de l'òptim de Pareto (m. 1923).^[14]
22 de juliol, París, Illa de França: Lucien Fugère, cantant francès.
24 de juliol, Villanueva de Gállego, Saragossa: Francisco Pradilla y Ortiz, pintor espanyol
25 de juliol, Whitingehame, East Lothian, Escòcia: Arthur Balfour, polític escocès, Primer Ministre del Regne Unit (1902-1905) (m. 1930).^[15]
28 de juliol, Santiago de Xile, Xile: Victoria Subercaseaux Vicuña, socialite xilena (m. 1931).^[16]
24 de novembre, Würzburg: Lilli Lehmann, soprano i professora de veu alemanya (m. 1929).^[17]
29 de novembre, Lancaster (Lancashire): John Ambrose Fleming, físic i enginyer elèctric anglès.^[18]
5 de desembre, Athlone: Thomas Power O'Connor, polític i periodista.
20 de desembre, Amsterdam, Països Baixos: Hugo Nolthenius, músic holandès
24 de desembre, Now Hampshire: Samuel Winkley Cole, músic.

Elshorn, Schleswig-Holstein: Johannes Rehmke, filòsof alemany
Parral: José Arce Cerda, metge i polític

Necrològiques

Països Catalans

9 de juliol - Vic: Jaume Balmes i Urpià, filòsof, teòleg i clergue catòlic català.

Resta del món

9 de gener - Hannover, Alemanya: Caroline Herschel, astrònoma d'origen alemany nacionalitzada britànica (n. 1750).^[19]
23 de febrer - Washington DC - John Adams, sisè president dels Estats Units.^[20]
15 de març - Bombai - Rogério de Faria, empresari portuguès. Fou un dels pioners del comerç d'opi amb la Xina (n. 1770).
8 d'abril - Bèrgam - Gaetano Donizetti, compositor italià d'òpera (n. 1797)^[21]
24 de maig, Meersburg: Annette von Droste-Hülshoff, important poeta i compositora alemanya (n. 1797).^[22]
4 juliol, París (França): François-René de Chateaubriand, escriptor francès d'origen bretó (n. 1768).^[23]
Agost, Berlín: Carl Ludwig Thiele, compositor.
24 de novembre - Brocket, Herts: William Lamb, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (n. 1779).
18 de desembre - Praga, Bohèmia: Bernard Bolzano, matemàtic, lògic, filòsof i teòleg bohemi (n. 1781).
19 de desembre, Haworth, Bradford (Anglaterra): Emily Brontë, poeta i novel·lista britànica.^[24]

Maig, Sant Petersburg: Heinrich Soussmann, flautista i compositor alemany que va compondre molta música per a flauta, exercicis i fins i tot un mètode.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1848

↑ «Tractat de Guadalupe Hidalgo». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 febrer 2020].
↑ Payeras, Miquel. «170 anys de la publicació del 'Manifest Comunista'». El Temps, 21-02-2018. [Consulta: 21 febrer 2023].
↑ Vapereau, Gustave. Dictionnaire universel des contemporains (en francès), 1865, p.718.
↑ de Alarcón, Pedro Antonio. Sombrero de Tres Picos & El Capitán Veneno (en castellà i anglès). Courier Dover Publications, 2002, p. 146. ISBN 0486419436.
↑ «Victor Schoelcher (1804-1893).» (en francès). Senat de França. [Consulta: 26 abril 2020].
↑ Miller, Bradford. Returning to Seneca Falls: the First Woman's Rights Convention & its meaning. Hudson Lindisfarne Press, 1995, p.15. ISBN 260178935.
↑ Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4.
↑ Brocos Fernández, José Martín. «María Güell y Puig». Real Academia de la Historia. [Consulta: 11 abril 2021].
↑ Navarra, A «¡ADEUSIAU!». Lo Mestre titas: senmanari humoristich y satirich de bona mena, 28-01-1899, pàg. 3.
↑ Schroeder, Hiltrud Schroeder. «Helene Lange» (en alemany). Digital German Women's Archive. [Consulta: 3 març 2023].
↑ «Hubertine Auclert: une visionnaire de 171 ans et un Centre qui fête ses 10 ans!» (en francès). Centre Hubertine Auclert. Arxivat de l'original el 2023-02-26. [Consulta: 26 febrer 2023].
↑ «Weinlich, Josephine». Sophie Drinker Institut. [Consulta: 27 juny 2023].
↑ «Margaret Lindsay Huggins, astrónoma» (en castellà). Mujeres con ciencia, 14-08-2015. [Consulta: 12 març 2020].
↑ «PARETO, Vilfredo in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-07-27. [Consulta: 19 juliol 2020].
↑ «Arthur James Balfour, 1st earl of Balfour | prime minister of United Kingdom» (en anglès). [Consulta: 17 juliol 2020].
↑ «Victoria Subercaseaux, esposa de Benjamín Vicuña Mackenna» (en castellà). [Consulta: 3 abril 2021].
↑ «Lilli Lehmann» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 15 setembre 2023].
↑ Sarkar, Tapan K. History of wireless (en anglès). Wiley-IEEE Press, 2006, p.311. ISBN 978-0-471-71814-7.
↑ «Caroline Herschel». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 9 març 2020].
↑ Belchem, John; Price, Richard; Reagan, Alice E. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 18. ISBN 978-84-460-1848-3.
↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
↑ «Annette von Droste zu Hülshoff». Burg Hülshoff | Museum, 02-02-2014. Arxivat de l'original el 2014-02-02. [Consulta: 7 maig 2020].
↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - François René vicomte de Chateaubriand» (en francès). [Consulta: 4 juliol 2020].
↑ Tompkins, Joyce M.S. «Emily Bronte» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 maig 2020].

[1] «Tractat de Guadalupe Hidalgo». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 febrer 2020].

[2] Payeras, Miquel. «170 anys de la publicació del 'Manifest Comunista'». El Temps, 21-02-2018. [Consulta: 21 febrer 2023].

[3] Vapereau, Gustave. Dictionnaire universel des contemporains (en francès), 1865, p.718.

[4] Alarcón, Pedro Antonio. Sombrero de Tres Picos & El Capitán Veneno (en castellà i anglès). Courier Dover Publications, 2002, p. 146. ISBN 0486419436.

[5] «Victor Schoelcher (1804-1893).» (en francès). Senat de França. [Consulta: 26 abril 2020].

[6] Miller, Bradford. Returning to Seneca Falls: the First Woman's Rights Convention & its meaning. Hudson Lindisfarne Press, 1995, p.15. ISBN 260178935.

[7] Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4.

[8] Brocos Fernández, José Martín. «María Güell y Puig». Real Academia de la Historia. [Consulta: 11 abril 2021].

[Navarra-9] Navarra, A «¡ADEUSIAU!». Lo Mestre titas: senmanari humoristich y satirich de bona mena, 28-01-1899, pàg. 3.

[10] Schroeder, Hiltrud Schroeder. «Helene Lange» (en alemany). Digital German Women's Archive. [Consulta: 3 març 2023].

[11] «Hubertine Auclert: une visionnaire de 171 ans et un Centre qui fête ses 10 ans!» (en francès). Centre Hubertine Auclert. Arxivat de l'original el 2023-02-26. [Consulta: 26 febrer 2023].

[:03-12] «Weinlich, Josephine». Sophie Drinker Institut. [Consulta: 27 juny 2023].

[13] «Margaret Lindsay Huggins, astrónoma» (en castellà). Mujeres con ciencia, 14-08-2015. [Consulta: 12 març 2020].

[14] «PARETO, Vilfredo in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-07-27. [Consulta: 19 juliol 2020].

[15] «Arthur James Balfour, 1st earl of Balfour | prime minister of United Kingdom» (en anglès). [Consulta: 17 juliol 2020].

[:12-16] «Victoria Subercaseaux, esposa de Benjamín Vicuña Mackenna» (en castellà). [Consulta: 3 abril 2021].

[:0-17] «Lilli Lehmann» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 15 setembre 2023].

[18] Sarkar, Tapan K. History of wireless (en anglès). Wiley-IEEE Press, 2006, p.311. ISBN 978-0-471-71814-7.

[19] «Caroline Herschel». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 9 març 2020].

[20] Belchem, John; Price, Richard; Reagan, Alice E. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 18. ISBN 978-84-460-1848-3.

[21] Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.

[22] «Annette von Droste zu Hülshoff». Burg Hülshoff | Museum, 02-02-2014. Arxivat de l'original el 2014-02-02. [Consulta: 7 maig 2020].

[23] Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - François René vicomte de Chateaubriand» (en francès). [Consulta: 4 juliol 2020].

[24] Tompkins, Joyce M.S. «Emily Bronte» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 maig 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]