1788
any
Tipus | any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en dimarts |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 1788 (mdcclxxxviii) |
Islàmic | 1202 – 1203 |
Xinès | 4484 – 4485 |
Hebreu | 5548 – 5549 |
Calendaris hindús | 1843 – 1844 (Vikram Samvat) 1710 – 1711 (Shaka Samvat) 4889 – 4890 (Kali Yuga) |
Persa | 1166 – 1167 |
Armeni | 1237 |
Rúnic | 2038 |
Ab urbe condita | 2541 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
Segles | |
segle xvii - segle xviii - segle xix | |
Dècades | |
1750 1760 1770 - 1780 - 1790 1800 1810 | |
Anys | |
1785 1786 1787 - 1788 - 1789 1790 1791 |
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- Resta del món
- 1 de gener - Publicació a Londres del primer número del diari The Times.
- 2 de gener: Geòrgia (Estats Units) ratifica la Constitució dels Estats Units i es converteix en el quart estat de la Unió.
- 9 de gener: Connecticut ratifica la Constitució dels Estats Units i es converteix en el cinquè estat de la Unió.
- 6 de febrer: Massachusetts ratifica la Constitució dels Estats Units i es converteix en el sisè estat de la Unió.
- 28 d'abril: Maryland ratifica la Constitució dels Estats Units i es converteix en el setè estat de la Unió.
- 23 de maig: Carolina del Sud ratifica la Constitució dels Estats Units i es converteix en el vuitè estat de la Unió.
- 21 de juny: Nou Hampshire ratifica la Constitució dels Estats Units d'Amèrica i es converteix en el novè estat de la Unió.
- 25 de juny: Virgínia ratifica la Constitució dels Estats Units d'Amèrica i es converteix en el dècim estat de la Unió.
- 10 d'agost - Wolfgang Amadeus Mozart compon la seva última simfonia, n. 41.
Naixements
modifica- 22 de gener, Londres, Anglaterra: Lord Byron, poeta romàntic anglès (m. 1824).
- 5 de febrer, Lancashire, Anglaterra: Sir Robert Peel, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (m. 1850).[1]
- 29 de març, Madrid, Espanya: Carles Maria Isidre de Borbó, aristòcrata espanyol pretendent al tron d'Espanya.
- 10 de maig, Broglie, Eure: Augustin Jean Fresnel, físic francès, fundador de l'òptica moderna, pare dels fars moderns (m. 1827)[2]
- 25 de setembre, Königsberg, Prússia: Johann Theodor Mosewius, cantant d'òpera, director del cor i director musical
- 1 d'octubre, Bermudes: Mary Prince, esclava, abolicionista i autobiògrafa britànica.[3]
- 29 de desembre, Ormaiztegi, País Basc: Tomás de Zumalacárregui y de Imaz, militar carlista basc.
- Riga: August Heinrich von Weyrauch, músic i compositor letó.
- Grècia: Athanasios Diakos, militar
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- Resta del món
- 16 d'abril, París - Georges-Louis Leclerc, naturalista, matemàtic, biòleg, cosmòleg i escriptor francès (n. 1707).[4]
- 6 de desembre, Saint-Cloud: Nicole-Reine Lepaute, matemàtica i astrònoma francesa del segle xviii.[5]
- 14 de desembre
- Madrid: Carles III d'Espanya, rei de les Dues Sicílies (1735-1759) i rei d'Espanya (1759-1788).
- Hamburg (Alemanya): Carl Philipp Emanuel Bach, compositor alemany (n. 1714).
- Francesco Zanetti Itàlia Compositor de Música de cambra.
Referències
modifica- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Augustin Fresnel» (en francès). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ de Arazoza Rodríguez, Ana Elena. «Mary Prince, una esclava de las Indias Occidentales» (en anglès). Ediciones del Lirio. [Consulta: 2 setembre 2023].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Georges Louis Leclerc comte de Buffon» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Nicole-Reine Etable de Labrière - Biography» (en anglès). School of Mathematics and Statistics. University of St Andrews, Scotland, 01-12-2008. [Consulta: 12 novembre 2022].