155 aC
any
El 155 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Nasica Còrculum i Marcel o també any 599 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «155 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 155 aC (clv aC) |
Islàmic | 800 aH – 799 aH |
Xinès | 2542 – 2543 |
Hebreu | 3606 – 3607 |
Calendaris hindús | -99 – -98 (Vikram Samvat) 2947 – 2948 (Kali Yuga) |
Persa | 776 BP – 775 BP |
Armeni | - |
Rúnic | 96 |
Ab urbe condita | 599 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
Dècades | |
180 aC 170 aC 160 aC - 150 aC - 140 aC 130 aC 120 aC | |
Anys | |
158 aC 157 aC 156 aC - 155 aC - 154 aC 153 aC 152 aC |
Esdeveniments
modificaBactriana
modifica- Menandre I (conegut com a Milinda en sànscrit i en pali) comença el seu regant com a rei del regne Indogrec (data aproximada). El seu territori cobreix la part oriental dels dominis de la divisió de l'imperi grec de Bactriana (Panjshīr i Kāpīsā, províncies de l'Afganistan) i s'estén a la moderna província del Pakistan Panjab.[2]
Àsia menor
modifica- Prúsies II rei de Bitínia entra al territori de Pèrgam i ataca al seu rei Àtal II. Àtal demana ajuda a Roma i als seus aliats Ariarates V i Mitridates IV del Pont. Prúsies en surt victoriós inicialment i derrota a Àtal en una gran batalla. Àtal fuig cap a Pèrgam on quedar assetjat, però Prúsies no pot ocupar la ciutat. Àtal envia una ambaixada a Roma a queixar-se de l'agressió i el senat romà dona ordres a Prúsies per desistir de la guerra. Prúsies tracta amb menyspreu l'ambaixada i ataca novament a Àtal.[3]
Antic Egipte
modifica- Ptolemeu VIII Evèrgeta II, rei de Cirene, reclama l'illa de Xipre a Egipte, però Ptolemeu VI Filomètor rep als ambaixadors d'Evèrgeta a Alexandria demora les negociacions i no fa cap concessió. Evèrgeta agafa les armes i ataca Egipte, però una revolta al seu propi país quasi li costa el tron i la vida, i abandona els seus plans.[4]
Antiga Roma
modifica- Aquest any són elegits cònsols Publi Corneli Escipió Nasica Còrculum i Marc Claudi Marcel.[5]
- Escipió Nasica lluita contra els dàlmates i els sotmet. Claudi Marcel venç als lígurs, i segons els Fasti celebra un triomf. No es conserva cap document sobre aquestes batalles i victòries.[6][7]
- Els atenencs envien una ambaixada a Roma formada per tres filòsofs, Carnèades, Diògenes de Babilònia i Critolau de Lícia, per negociar l'aixecament d'una multa de 500 talents imposada pels romans a Atenes per haver destruït la ciutat d'Oropos. Els ambaixadors tenen èxit. Els tres filòsofs durant la seva estada a Roma pronuncien molts discursos, tant en privat com en públic, sobretot davant del Senat. Diògenes és alabat per la seva forma de parlar mòdica i temperada. Carnèades argumenta un dia amb gran eloqüència a favor de la justícia i, l'endemà, amb no menys eloqüència i convenciment, en contra. Així manifesta la inseguretat dels raonaments que es basen en pressupòsits dels què no es pot estar segur, i caricaturitzar la lògica estoica.[8][9]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Mairs, Rachel. The Graeco bactrians and Indo Greeks world. Londres: Routledge, Taylor & Francis Group, 2020, p. 654. ISBN 9781138090699.
- ↑ Polibi. Història, XXXIII, 11
- ↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXXVIII, 8
- ↑ Polibi. Història, XXXIX. 6
- ↑ Fasti
- ↑ Titus Livi. Epítom, XLVI
- ↑ Algra, Keimpe (ed.). The Cambridge History of Hellenistic Philosophy. Cambridge: Cambridge University Press, 2010, p. 471. ISBN 9780521616706.
- ↑ Diògenes Laerci. Vides i doctrines dels filòsofs més il·lustres, IV, 62-63