130 aC
any
El 130 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Lèntul i Perpenna o també any 624 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «130 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 130 aC (cxxx aC) |
| Islàmic | 774 aH – 773 aH |
| Xinès | 2567 – 2568 |
| Hebreu | 3631 – 3632 |
| Calendaris hindús | -74 – -73 (Vikram Samvat) 2972 – 2973 (Kali Yuga) |
| Persa | 751 BP – 750 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 121 |
| Ab urbe condita | 624 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
| Dècades | |
| 160 aC 150 aC 140 aC - 130 aC - 120 aC 110 aC 100 aC | |
| Anys | |
| 133 aC 132 aC 131 aC - 130 aC - 129 aC 128 aC 127 aC | |
Esdeveniments
modificaImperi Selèucida
modifica- El rei selèucida Antíoc VII Sidetes derrota els parts a la riba del Zab i recupera Mesopotàmia, Babilònia i Mèdia.[2]
- Laodicea Nisa, reina consort i regent de Capadòcia, viuda del rei Ariarates V, mata els seus cinc fills més grans i proclama al sisè, Ariarates VI, Rei de Capadòcia.[3]
Antiga Roma
modifica- Luci Corneli Lèntul i Marc Perpenna són elegits cònsols. A la mort de Lèntul durant el seu mandat s'elegeix cònsol sufecte a Gai Claudi Pulcre.[4]
- Claudi Pulcre porta al senat romà un informe sobre l'agitació promoguda per Gai Papiri Carbó.[5]
Província romana d'Àsia
modifica- Marc Perpenna és enviat a Àsia, al Regne de Pèrgam, per lluitar contra Aristònic, que havia derrotat a un dels cònsols de l'any anterior (131 aC), Publi Licini Cras Dives Mucià. Perpenna derrota a Aristònic en la primera batalla, i tot seguit assetja Estratonicea, on Aristònic havia fugit. La ciutat es rendeix per la fam i el pretendent cau en mans del cònsol.[6][7]
Naixements
modificaNecrològiques
modifica- Tàrent: Marc Pacuvi, poeta tràgic.[9]
- Ptolemeu de Commagena, príncep arsàcida.[10]
- Ariarates V, rei de Capadòcia.[11]
- Ptolemeu Memfita, fill de Ptolemeu VIII Evèrgeta II i de sa germana Cleòpatra II. Diodor de Sicília diu[12] que Ptolemeu VIII va fer desmembrar el cos del seu fill i el va enviar en una cistella a la seva mare a Alexandria, per acabar amb les pretensions de Cleòpatra II.
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115-150. ISBN 9780931464508.
- ↑ Overtoom, Nikolaus Leo «The Power-Transition Crisis of the 160s–130s BCE and the Formation of the Parthian Empire» (en anglès). Journal of Ancient History, Volume 7, 1 [Consulta: 17 desembre 2023].
- ↑ Smith, William (ed.). «Ariarathes». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 18 maig 2021].
- ↑ Roldán Hervás, José Manuel. La república romana. Madrid: Cátedra, 1987, p. 743. ISBN 9788437603070.
- ↑ Ciceró. Les lleis, III, 19
- ↑ Gai Vel·lei Patèrcul, Història romana, II, 4
- ↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXXVI, 4
- ↑ Ciceró. Post reditum in senatu, 37
- ↑ Beare, William. I Romani a teatro. Bari: Laterza, 2002, p. 92. ISBN 9788842027126.
- ↑ Chahin, Mack. The kingdom of Armenia. Richmond: Curzon, 2001, p. 190-191. ISBN 9780700714520.
- ↑ Polibi. Història, XXXIII, 12
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XXXIV, 14