124 aC
any
El 124 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Longí i Calví o també any 630 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «124 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 124 aC (cxxiv aC) |
Islàmic | 768 aH – 767 aH |
Xinès | 2573 – 2574 |
Hebreu | 3637 – 3638 |
Calendaris hindús | -68 – -67 (Vikram Samvat) 2978 – 2979 (Kali Yuga) |
Persa | 745 BP – 744 BP |
Armeni | - |
Rúnic | 127 |
Ab urbe condita | 630 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
Dècades | |
150 aC 140 aC 130 aC - 120 aC - 110 aC 100 aC 90 aC | |
Anys | |
127 aC 126 aC 125 aC - 124 aC - 123 aC 122 aC 121 aC |
Esdeveniments
modificaAntic Egipte
modifica- Ptolemeu VIII Evèrgeta II i la seva germana Cleòpatra II es reconcilien i possiblement governen associats amb Cleòpatra III, filla de Cleòpatra II i neboda-esposa de Ptolemeu VIII.[2]
Imperi selèucida
modifica- Alexandre II Zabinas, usurpador del tron selèucida, perd el suport de Ptolemeu VIII Evèrgeta perquè no compleix les obligacions de dependència que el rei egipci esperava.[3]
- Cleòpatra Trifena, filla de Ptolemeu VIII Evèrgeta i de la seva neboda i esposa Cleòpatra III es casa amb el rei selèucida Antíoc VIII Grip.[4]
Pàrtia
modifica- A la mort del seu pare Artàban II, Mitridates II el substitueix com a rei de l'Imperi Part.[5]
República Romana
modifica- Gai Cassi Longí i Gai Sexti Calví són elegits cònsols.[6][7]
- Gai Semproni Grac estableix una colònia a Fabratèria, un lloc proper a Fregel·les que l'any anterior (125 aC), va ser destruïda pel pretor Luci Opimi.[8]
Naixements
modifica- Gai Aureli Cota, germà del tribú de la plebs Luci Aureli Cota i del cònsol Marc Aureli Cota. Serà cònsol l'any 75 aC.[9]
Necrològiques
modificaReferències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115-150. ISBN 9780931464508.
- ↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXXVIII, 8, 2
- ↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXXIX, 1, 2
- ↑ Stähelin, Felix. Kleopatra. Stuttgart: Metzler, 1920, p. 787-788.
- ↑ 5,0 5,1 Mayor, Adrienne. The poison king : the life and legend of Mithradates, Rome's deadliest enemy. Princeton: Princeton University Press, 2009, p. 1. ISBN 9780691150260.
- ↑ Fasti
- ↑ Vel·lei Patèrcul. Història romana, I, 15, 4
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Tiberi i Gai Grac, XX, 4
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mithology. Vol I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 867.