[go: up one dir, main page]
Viquipèdia

Om

gènere de plantes
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 01:53, 29 jul 2021 amb l'última edició de Pau Nemo (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Aquest article tracta sobre un arbre. Si cerqueu altres significats, vegeu «Om (desambiguació)».

Els oms o olms (gènere Ulmus) són arbres caducifolis o semicaducifolis de la família Ulmaceae. Els oms van aparèixer al període Miocè, fa uns 40 milions d'anys. Es van originar a l'actual Àsia Central i després es van escampar per tot l'hemisferi nord i van travessar l'equador a Indonèsia. Durant els segles XIX i XX, moltes espècies d'oms es van plantar com a arbres ornamentals a Europa, a l'Amèrica del Nord i en algunes parts de l'hemisferi sud, especialment a Austràlia.

Infotaula d'ésser viuOm
Ulmus Modifica el valor a Wikidata

Om comú Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font defusta d'om i burr elm (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitnúcula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaUlmaceae
GènereUlmus Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicUlmus campestris Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata

Les fulles dels oms són alternes i serrades als marges, de manera simple o, més normalment, doble. Les fulles solen ser asimètriques a la base i acuminades a l'àpex. Aquest gènere és hermafrodita, amb flors apètales que són pol·linitzades pel vent, encara que les abelles les poden visitar. El fruit és una sàmara rodona que surt abans que les fulles i que fa la fotosíntesi.[1] Totes les espècies són tolerants a un ampli rang de sòls i de pH, i, amb excepcions, demanen un bon drenatge.

Els altres gèneres de la família Ulmaceae són Zelkova i Planera (om aquàtic). Els lledoners (Celtis), que abans estaven inclosos dins d'Ulmaceae, ara es considera que formen part de la família Cannabaceae.

Espècies varietats i híbrids

Hi ha entre 30 i 40 espècies d'oms. Rackham[2] diu que Ulmus és un gènere difícil, ja que les espècies i les varietats són una distinció que fan els humans, més que no pas biològica i genètica.

L'anomenada malaltia holandesa de l'om va matar molts exemplars a Europa i Amèrica a finals del segle xx. Cap a la dècada de 1990 ja es van desenvolupar cultivars d'om resistents a aquesta malaltia, però aquestes cultivars no tenien un bon creixement.[3]

L'any 1997 es va iniciar un projecte de la Unió Europea per conservar els recursos genètics dels oms i també per lluitar contra la malaltia.[4][5][6]

"Oms de muntanya"

Floreixen a la primavera; flors subsèssils; fulles normalment rugoses per l'anvers.

Oms campestres

Oms blancs

Oms de florida tardoral

A més, hi ha nombrosos híbrids i varietats. L'híbrid més estès és Ulmus × hollandica. U. glabra × U. minor.

Referències

  1. ↑ Heybroek, H. M., Goudzwaard, L, Kaljee, H. (2009). Iep of olm, karakterboom van de Lage Landen (:Elm, a tree with character of the Low Countries). KNNV, Uitgeverij. ISBN 978-90-5011-281-9
  2. ↑ Rackham, O. (1980). Ancient woodland: its history, vegetation and uses. Edward Arnold, London
  3. ↑ Hiemstra et al., (2005). Belang en toekomst van de iep in Nederland. Praktijkonderzoek Plant & Omgeving, Wageningen UR
  4. ↑ Solla, A., Bohnens, J., Collin, E., Diamandis, S., Franke, A., Gil, L., Burón, M., Santini, A., Mittempergher, L., Pinon, J., and Vanden Broeck, A. (2005). Screening European Elms for Resistance to Ophiostoma novo-ulmi. Forest Science 51(2) 2005. Society of American Foresters, Bethesda, Maryland, USA.
  5. ↑ Pinon J., Husson C., Collin E. (2005). Susceptibility of native French elm clones to Ophiostoma novo-ulmi. Annals of Forest Science 62: 1-8
  6. ↑ Collin, E. (2001). Elm. In Teissier du Cros (Ed.) (2001) Forest Genetic Resources Management and Conservation. France as a case study. Min. Agriculture, Bureau des Ressources Genetiques CRGF, INRA-DIC, Paris: 38-39.
  7. ↑ C.P. Dunn. The Elms: Breeding, Conservation, and Disease Management. Springer Science & Business Media, 6 December 2012, p. 67–. ISBN 978-1-4615-4507-1. 
  8. ↑ elm. CUP Archive, 1969, p. 342–. GGKEY:EDQC2LY2Z73. 
  9. ↑ Jingyun Fang. Atlas of Woody Plants in China: Distribution and Climate. Springer Science & Business Media, 15 September 2011, p. 195–. ISBN 978-3-642-15017-3. 
  10. ↑ Gurcharan Singh. Plant Systematics: An Integrated Approach. Science Publishers, 2004, p. 421–. ISBN 978-1-57808-351-0. 
  11. ↑ World Conservation Monitoring Centre. 1997 IUCN Red List of Threatened Plants. IUCN, 1998, p. 585–. ISBN 978-2-8317-0328-2. 
  12. ↑ Aina S. Erice. Senderos de savia: Un viaje por las vías que nos conectan con las plantas. 2samaræ, 14 March 2021, p. 223–. GGKEY:RB8LFZ140RX. 
  13. ↑ Daniel Jay Browne. The Trees of America: Native and Foreign, Pictorially and Botanically Delineated, and Scientifically and Popularly Described ... Illustrated by Numerous Engravings. Harper & brothers, 1851, p. 487–. 
  14. ↑ Gartenflora, 1885, p. 349–. 
  15. ↑ Stan G. Daberkow. Agricultural Labor Data Sources: An Update. 1961. U.S. Department of Agriculture, Economic Research Service, 1986, p. 355–. 
  16. ↑ Imatges Ulmus lamellosa.
  17. ↑ Consular Reports: Commerce, manufactures, etc. U.S. Government Printing Office, 1909, p. 2–. 
  18. ↑ Propiedades Fisicas Y Mecanicas de Ciento Trece Especies. Bib. Orton IICA / CATIE, p. 725–. GGKEY:HKYFGZDYAKT. 
  19. ↑ Ulmus microcarpa.
  20. ↑ Ulmus prunifolia.
  21. ↑ Harold F. Scholz. Silvical Characteristics of Slippery Elm (Ulmus Rubra). Lake States Forest Experiment Station, Forest Service, U.S. Department of Agriculture, 1958, p. 1–. 
  22. ↑ Biology of Rust Resistance in Forest Trees: Proceedings of a NATO-IUFRO Advanced Study Institute. Forest Service, 1972, p. 141–. 
  23. ↑ Sir George Watt. Economic Products of India Exhibited in the Economic Court, Calcutta International Exhibition, 1883-84: Timbers. Superintendent of Government Print., 1883, p. 23–. 
  24. ↑ Encyclopédie chimique. Dunod, 1890, p. 63–. 
  25. ↑ Jean-François Lacaze. Les ressources génétiques forestières en France: Tome 2. Les feuillus. Quae, 1 January 1999, p. 300–. ISBN 978-2-7592-1501-0. 
  26. ↑ Tim Johnson. CRC Ethnobotany Desk Reference. CRC Press, 23 July 2019, p. 858–. ISBN 978-1-351-07939-6. 
  27. ↑ Jingyun Fang. Atlas of Woody Plants in China: Distribution and Climate. Springer Science & Business Media, 15 September 2011, p. 197–. ISBN 978-3-642-15017-3. 
  28. ↑ Revista mexicana de biodiversidad. Universidad Autonóma de México, Instituto de Biología, 2005. 
  29. ↑ The Gardener's Magazine, and Register of Rural & Domestic Improvement. Longman, Orme, Brown, Green, and Longmans, 1839, p. 254–. 
  30. ↑ Joan Carles Membrado Tena. La Universitat de València i els seus entorns naturals: L'Horta, el Caroig i el Carrascal de la Font Roja i la Serra de Mariola. Universitat de València, 28 November 2016, p. 92–. ISBN 978-84-9133-034-9. 
  31. ↑ Benjamin Swett. Trees of New York City. Countryman Press, 14 March 2017, p. 216–. ISBN 978-1-58157-443-2. 
  32. ↑ De-Yuan Hong. Plants of China: A Companion to the Flora of China. Cambridge University Press, 23 April 2015, p. 471–. ISBN 978-1-316-19515-4. 
  33. ↑ Alonso de Herrera. Agricultura general. Imprenta Real, 1818, p. 151–. 
  34. ↑ 拉汉英种子植物名称. 科学出版社, 1983. ISBN 978-7-03-001390-3. 
  35. ↑ Narayan Singh; Pankaj Sharma. Climate Change and Environmental Issues. The Energy and Resources Institute (TERI), 1 June 2016, p. 57–. ISBN 978-81-7993-590-3. 

Enllaços externs

 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Om

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Om&oldid=27908858»