[go: up one dir, main page]

El 155 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Nasica Còrculum i Marcel o també any 599 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «155 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Infotaula nombre155 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià155 aC (clv aC)
Islàmic800 aH – 799 aH
Xinès2542 – 2543
Hebreu3606 – 3607
Calendaris hindús-99 – -98 (Vikram Samvat)
2947 – 2948 (Kali Yuga)
Persa776 BP – 775 BP
Armeni-
Rúnic96
Ab urbe condita599
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Dècades
180 aC 170 aC 160 aC - 150 aC - 140 aC 130 aC 120 aC
Anys
158 aC 157 aC 156 aC - 155 aC - 154 aC 153 aC 152 aC

Esdeveniments

modifica

Bactriana

modifica

Àsia menor

modifica
  • Prúsies II rei de Bitínia entra al territori de Pèrgam i ataca al seu rei Àtal II. Àtal demana ajuda a Roma i als seus aliats Ariarates V i Mitridates IV del Pont. Prúsies en surt victoriós inicialment i derrota a Àtal en una gran batalla. Àtal fuig cap a Pèrgam on quedar assetjat, però Prúsies no pot ocupar la ciutat. Àtal envia una ambaixada a Roma a queixar-se de l'agressió i el senat romà dona ordres a Prúsies per desistir de la guerra. Prúsies tracta amb menyspreu l'ambaixada i ataca novament a Àtal.[3]

Antic Egipte

modifica

Antiga Roma

modifica
  • Aquest any són elegits cònsols Publi Corneli Escipió Nasica Còrculum i Marc Claudi Marcel.[5]
  • Escipió Nasica lluita contra els dàlmates i els sotmet. Claudi Marcel venç als lígurs, i segons els Fasti celebra un triomf. No es conserva cap document sobre aquestes batalles i victòries.[6][7]
  • Els atenencs envien una ambaixada a Roma formada per tres filòsofs, Carnèades, Diògenes de Babilònia i Critolau de Lícia, per negociar l'aixecament d'una multa de 500 talents imposada pels romans a Atenes per haver destruït la ciutat d'Oropos. Els ambaixadors tenen èxit. Els tres filòsofs durant la seva estada a Roma pronuncien molts discursos, tant en privat com en públic, sobretot davant del Senat. Diògenes és alabat per la seva forma de parlar mòdica i temperada. Carnèades argumenta un dia amb gran eloqüència a favor de la justícia i, l'endemà, amb no menys eloqüència i convenciment, en contra. Així manifesta la inseguretat dels raonaments que es basen en pressupòsits dels què no es pot estar segur, i caricaturitzar la lògica estoica.[8][9]

Referències

modifica
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Mairs, Rachel. The Graeco bactrians and Indo Greeks world. Londres: Routledge, Taylor & Francis Group, 2020, p. 654. ISBN 9781138090699. 
  3. Polibi. Història, XXXIII, 11
  4. Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXXVIII, 8
  5. Polibi. Història, XXXIX. 6
  6. Fasti
  7. Titus Livi. Epítom, XLVI
  8. Algra, Keimpe (ed.). The Cambridge History of Hellenistic Philosophy. Cambridge: Cambridge University Press, 2010, p. 471. ISBN 9780521616706. 
  9. Diògenes Laerci. Vides i doctrines dels filòsofs més il·lustres, IV, 62-63